Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 8 de 8
Filtrar
Mais filtros










Intervalo de ano de publicação
1.
Artigo em Espanhol | PAHO-IRIS | ID: phr-59521

RESUMO

[RESUMEN]. Objetivo. Describir la legislación vigente respecto a historia clínica electrónica (HCE) y telesalud de los países latinoamericanos y analizar el tratamiento de la confidencialidad y el secreto profesional. Métodos. Entre marzo y septiembre de 2022, se realizó un relevamiento de la reglamentación vigente en los 21 países latinoamericanos en estudio, en dos niveles: i) la existencia de legislación respecto a la HCE y la telesalud, y ii) el tratamiento de la confidencialidad y el secreto profesional en la HCE y la telesalud. Se con- feccionó una ficha de extracción de datos por país. Se recolectaron datos a partir de fuentes on-line oficiales. Se analizó cualitativamente la información y se sintetizó en forma de tablas cuando fue posible. Resultados. El uso de la HCE está reglamentado legalmente en 16 países. Para el caso de telesalud, son 19 países los que cuentan con legislación en referencia a esta herramienta. Todos los países analizados resguardan la confidencialidad y el secreto profesional a través de reglamentaciones. Sin embargo, en el contexto de telesalud se mencionan en 11 países, en tanto en el contexto de la HCE, solo en 9 países. Conclusiones. Desde el inicio del segundo milenio América Latina ha avanzado respecto a la legislación de herramientas digitales en la atención en salud como la HCE y la telesalud. Se observa a su vez un interés por las cuestiones éticas relacionadas con el uso de la HCE y la telesalud, en particular de la confidencialidad y secreto profesional, aunque dichos aspectos deben ser fortalecidos en la salud digital.


[ABSTRACT]. Objectives. Describe the current legislation on electronic medical records (EMR) and telehealth in Latin Ame- rican countries and analyze the treatment of confidentiality and professional secrecy. Methods. Between March and September 2022, a survey of the regulations in force in 21 Latin American countries was conducted at two levels: the existence of legislation on EMR and telehealth, and the treatment of confidentiality and professional secrecy in EMR and telehealth. A data extraction form was prepared for each country. Data were collected from official on-line sources. The information was analyzed qualitatively and synthesized in tables when possible. Results. The use of EMR is legally regulated in 16 countries. Nineteen countries have legislation on telehealth. All the countries analyzed safeguard confidentiality and professional secrecy through regulations. However, confidentiality and professional secrecy are mentioned in 11 countries in the context of telehealth, and in only nine countries in the context of EMR. Conclusions. Since the start of this century, Latin America has made progress in the legislation of digital tools for health care, such as EMR and telehealth. There is also interest in ethical issues related to the use of EMR and telehealth, particularly confidentiality and professional secrecy, aspects that should be strengthened in digital health.


[RESUMO]. Objetivo. Descrever a legislação vigente sobre prontuários eletrônicos e telessaúde nos países da América Latina e analisar o tratamento da confidencialidade e do sigilo profissional. Métodos. Entre março e setembro de 2022, realizou-se um levantamento sobre a regulamentação vigente nos 21 países latino-americanos incluídos no estudo, em dois níveis: i) existência de legislação sobre prontuários eletrônicos e telessaúde; e ii) tratamento da confidencialidade e do sigilo profissional em prontuários eletrônicos e telessaúde. Uma planilha para extração de dados foi elaborada para cada país. Os dados foram coletados de fontes oficiais disponíveis on-line. Foi realizada uma análise qualitativa das informações, que foram resumidas em tabelas, quando possível. Resultados. O uso dos prontuários eletrônicos é legalmente regulamentado em 16 países. Quanto à telessaúde, 19 países têm legislação sobre essa ferramenta. Todos os países analisados protegem a confidencialidade e o sigilo profissional por meio de regulamentação. No entanto, no contexto da telessaúde, eles são mencionados em 11 países; já no contexto dos prontuários eletrônicos, em apenas 9 países. Conclusões. Desde o início dos anos 2000, a América Latina vem avançando em relação à legislação sobre ferramentas digitais na atenção à saúde, como prontuários eletrônicos e telessaúde. Há também interesse nas questões éticas relacionadas ao uso de prontuários eletrônicos e telessaúde, especialmente em relação à confidencialidade e ao sigilo profissional, embora esses aspectos precisem ser reforçados na saúde digital.


Assuntos
Telemedicina , Registros Eletrônicos de Saúde , Bioética , Confidencialidade , América Latina , Telemedicina , Registros Eletrônicos de Saúde , Bioética , Confidencialidade , América Latina , Registros Eletrônicos de Saúde , Confidencialidade
2.
Curr Med Res Opin ; 39(10): 1355-1365, 2023 10.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-37772315

RESUMO

OBJECTIVE: To provide a systematic overview of bioethical debate on somatic gene therapy as documented in the scientific literature. METHODS: We performed a systematic review of reasons, following Strech and Sofaer approach, which is a method to systematically identify and classify arguments (reasons) used in the scientific literature. We identified 217 eligible publications retrieved from PubMed, Lilacs, PhilPapers, and Google Scholar. A meta-synthesis was performed to analyze the data. RESULTS: We extracted 189 arguments. Arguments were grouped into 23 categories. Twelve categories were classified as research-related, including the risk/benefit ratio, priorities and limits, informed consent, review, and monitoring. Eleven were classified as society-related, including population impact, human identity, public perception, human health. CONCLUSION: Our study provides a database of existing challenges and arguments of somatic gene therapy and may serve as the basis of normative analysis. By presenting collected arguments, we contribute to the discussion about the ethics and social dimensions of somatic gene therapy.


Assuntos
Bioética , Humanos , Terapia Genética/efeitos adversos , Consentimento Livre e Esclarecido
3.
Rev. bioét. derecho ; (58): 109-127, Jul. 2023.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-222831

RESUMO

En la última década, el Paraguay ha presentado avances en el desarrollo de la investigación relacionada con la salud con seres humanos.Sin embargo, existe una obligación estatal de asegurar que las investigaciones sean realizadas éticamente: protegiendo la dignidad, los derechos y el bienestar de los participantes, la integridad científica y la adherencia a pautas éticas locales e internacionales. Los comités de ética de la investigación institucionales constituyen la instancia o recurso principal para garantizar la mencionada obligación. Ante lo expuesto y el contexto carente de adecuada regulación en el cual actualmente se desarrollan las investigaciones en el país, en el presente artículo defenderemos el imperativo ético de establecer un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación. Para ello, expondremos y justificaremos su necesidad y buscaremos responder algunas objeciones relativas al imperativo ético defendido, como, por ejemplo, el valor per se de la acreditación de los comités de ética en investigación en la protección de los participantes, la inversión de tiempo y burocracia que implican los procesos de acreditación y el marco regulatorio incipiente para las investigaciones en seres humanos en el Paraguay. Finalmente, propondremos el fortalecimiento de la gobernanza de la ética de la investigación en el país, como medio principal para establecer, implementar y supervisar un sistema de acreditación de los comités de ética de la investigación.(AU)


A l'última dècada, el Paraguai ha presentat avençosen el desenvolupament de la recerca relacionada amb la salut amb éssers humans. Tot i això, hi ha una obligació estatal d'assegurar que les investigacions siguin realitzades èticament: protegint la dignitat, els drets i el benestar dels participants, la integritat científica i l'adherència a pautes ètiques locals i internacionals. Els comitès d'ètica de la investigació institucionals constitueixen la instància o el recurs principal per garantir l'obligació esmentada. Davant del que s'ha exposat i el context sense regulació adequada en el qual actualment es desenvolupen les investigacions al país, en aquest article defensarem l'imperatiu ètic d'establir un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació. Per això, exposarem i justificarem la seva necessitat i buscarem respondre algunes objeccions relatives a l'imperatiu ètic defensat, com, per exemple, el valor perseguit de l'acreditació dels comitès d'ètica en recerca en la protecció dels participants, la inversió de temps i burocràcia que impliquen els processos d'acreditació i el marc regulador incipient per a les investigacions en éssers humans al Paraguai. Finalment, proposarem l'enfortiment de la governança de l'ètica de la investigació al país com a mitjà principal per establir, implementar i supervisar un sistema d'acreditació dels comitès d'ètica de la investigació.(AU)


In the last decade, Paraguay has made progress in the development of health-related research involving human subjects. This entails the obligation of the State to ensure that research is conducted ethically: protecting the dignity, rights and welfare of the participants, scientific integrity and adherence to international ethical guidelines. Research Ethics Committees are the main instance or resource to guarantee the aforementioned obligation. In view of the above and the context lacking adequate regulation in which research is currently carried out in the country, this article will defend the ethical imperative of establishing an accreditation system for research ethics committees. To this end, its necessity will be presented and justified and some objections related to the ethical imperative defended will be answered, such as the per se value of the accreditation of research ethics committees in the protection of participants, the investment of time and bureaucracy involved in the accreditation processes and the incipient regulatory framework for research on human beings in Paraguay. Finally, it will be proposed to strengthen the governance of research ethics in the country, as the main means to establish, implement and supervise an accreditation system for research ethics committees.(AU)


Assuntos
Humanos , Comitês de Ética em Pesquisa , Humanos , Temas Bioéticos , Pesquisa Científica e Desenvolvimento Tecnológico , Paraguai , Bioética , Pesquisa
4.
Sex., salud soc. (Rio J.) ; (38): e22305, 2022.
Artigo em Espanhol | LILACS | ID: biblio-1390427

RESUMO

Resumen La bibliografía especializada ha presentado objeciones éticas a la exclusión de las mujeres embarazadas en los ensayos clínicos y ha llamado a cambiar de paradigma. Aunque indudablemente se trata de una causa justa, esta iniciativa está vertebrada por una compren- sión cisnormativa del género y, por consiguiente, reproduce sus problemas. En este artículo breve desplegamos estos problemas, que incluyen el borramiento epistémico e institucional de las personas trans, aplicándonos particularmente a la investigación en salud y la clínica médica, y defendemos que las iniciativas de cambio de paradigma se verían beneficiadas si adoptaran una noción de género más robusta y empíricamente informada.


Resumo A literatura levantou objeções éticas à exclusão de mulheres grávidas de ensaios clínicos e exigiu uma mudança de paradigma. Embora seja sem dúvida uma causa justa, esta iniciativa é sustentada por uma compreensão cisnormativa do gênero e reproduz assim seus problemas. Neste breve artigo desdobramos estes problemas, que incluem o apagamento epis- têmico e institucional das pessoas trans, aplicando-se particularmente à pesquisa em saúde e à clínica médica, e argumentamos que iniciativas de mudança de paradigma se beneficiariam da adoção de uma noção de gênero mais robusta e empiricamente informada.


Abstract Specialized literature has raised ethical objections to the exclusion of pregnant women in clinical trials and has called for a paradigm shift. While undoubtedly a just cause, this initiative is rooted in a cisnormative understanding of gender and therefore reproduces its problems. In this brief article we unfold these problems, which include the epistemic and institutional erasure of trans people, applying particularly to health research and medical clinic, and argue that paradigm-shift initiatives would benefit from adopting a more robust and empirically informed notion of gender.


Assuntos
Humanos , Masculino , Feminino , Gravidez , Ética , Sexismo , Pessoas Transgênero , Identidade de Gênero
5.
BMC Med Ethics ; 22(1): 147, 2021 11 06.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-34742278

RESUMO

BACKGROUND: Research has been an essential part of the COVID-19 pandemic response, including in Latin American (LA) countries. However, implementing research in emergency settings poses the challenge of producing valuable knowledge rapidly while upholding research ethical standards. Research ethics committees (RECs) therefore must conduct timely and rigorous ethics reviews and oversight of COVID-19 research. In the LA region, there is limited knowledge on how countries have responded to this need. To address this gap, the objective of our project is to explore if LA countries developed policies to streamline ethics review and oversight of research in response to the pandemic while ensuring its adherence to ethical standards, and to analyze to what extent these governance frameworks are in accordance with international guidance. METHODS: We conducted a descriptive and exploratory study assessing the COVID-19 research ethics governance frameworks of 19 LA countries, considering 4 dimensions based on international COVID-19 ethics guidance documents: (i) ethics review organizational model adopted, (ii) measures to coordinate between RECs and other research stakeholders, (iii) operational guidance for RECs, and (iv) key ethical issues for review and oversight of COVID-19 research. RESULTS: 10 out of 19 LA countries have some policy to streamline ethics review of COVID-19 research. Of these countries only 6 issued comprehensive documents following international guidance that contemplate strategies with recommendations for concrete actions for a timely and rigorous review. CONCLUSION: LA countries adopted partial strategies and operational guidance that may demonstrate a lack of a comprehensive view of research ethics for the review and oversight of COVID-19 research. Continuing efforts should be directed to strengthen LA countries' research capacity to respond timely and ethically to future health emergencies. Past lessons and the ones from this pandemic should be the basis to develop international standards and operational guidelines for ethics review and oversight of any research for public health emergencies.


Assuntos
COVID-19 , Comitês de Ética em Pesquisa , Ética em Pesquisa , Humanos , América Latina , Pandemias , SARS-CoV-2
6.
Rev. bioét. derecho ; (51): 5-20, 2021. tab
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228052

RESUMO

En este artículo, daré una justificación del deber de investigar que tienen los Estados durante los contextos de emergencia de salud pública, en este caso por la pandemia provocada por el SARS CoV-2. Además, defenderé que este deber de investigar se corresponde con el derecho a la ciencia en tiempos normales, y en tiempos de emergencia también con el derecho a la salud, y detallaré qué obligaciones se derivan. Finalmente, intentaré responder algunas objeciones relativas a la investigación con seres humanos en tiempo de pandemias, a saber, la impermisibilidad moral de la investigación, la pérdida de tiempo al investigar en pandemia, la minimización de estándares en contextos de emergencia y la irrelevancia estatal (AU)


In this article, I will provide a justification for the duty to research that States have during public health emergencies, in this case due to the SARS-CoV-2 pandemic. Furthermore, I will defend that this duty to research follows from the right to science in normal times, and in times of emergency also stems from the right to health, and I will detail what obligations arise. Finally, I will try to answer some objections related to research on human beings in times of pandemics namely moral impermissibility of research, the waste of time when researching in a pandemic, the minimization of scientific standards in emergency contexts, and the irrelevance of the state (AU)


En aquest article, donaré una justificació del deure d'investigar que tenen els Estats durant els contextos d'emergència de salut pública, en aquest cas per la pandèmia provocada pel SARS-CoV 2. A més, defensaré que aquest deure d'investigar es correspon amb el dret a la ciència en temps normals, i en temps d'emergència també amb el dret a la salut, i detallaré quines obligacions es deriven. Finalment, intentaré respondre algunes objeccions relatives a la recerca amb éssers humans en temps de pandèmies, a saber, la impermissibilitat moral de la recerca, la pèrdua de temps en investigar en pandèmia, la minimització d'estàndards en contextos d'emergència i la irrellevància estatal (AU)


Assuntos
Humanos , Pesquisa Biomédica/ética , Responsabilidade Civil , Ciência
7.
Rev. bioét. derecho ; (50): 37-61, nov. 2020.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-191345

RESUMO

Este documento ofrece una propuesta desde la perspectiva de la bioética para la elaboración de un protocolo de triaje en el contexto de la pandemia de COVID-19. Dicha propuesta incluye recomendaciones sobre las normas procedimentales y normas sustantivas que deben regir la asignación y reasignación de recursos terapéuticos en condiciones de escasez extrema


This document offers a proposal for the elaboration of a triage guideline in the context of the COVID-19 pandemic. This proposal includes recommendations on the procedural norms and substantive norms that should govern the allocation and reallocation of therapeutic resources in conditions of extreme scarcity


Aquest document ofereix una proposta des de la perspectiva de la bioètica per a l'elaboració d'un protocol de triatge en el context de la pandèmia de COVID-19. L'esmentada proposta inclou recomanacions sobre les normes procedimentals I normes substantives que han de regir l'assignació I reassignació de recursos terapèutics en condicions d'escassetat extrema


Assuntos
Infecções por Coronavirus/epidemiologia , Pneumonia Viral/epidemiologia , Pandemias/ética , Protocolos Clínicos , Triagem/ética , Tomada de Decisões/ética
8.
Account Res ; 25(7-8): 419-422, 2018.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-30304950

RESUMO

In "An International Study of Research Misconduct Policies", Resnik et al. count Argentina in the list of countries without national research misconduct policies. In this paper, we clarify that Argentina has national policies of research misconduct and present the research misconduct definitions of two official science organisms: the National Scientific and Technical Research Council (CONICET) and the Ethics Committee of the Argentine Ministry of Science (MINCyT).


Assuntos
Má Conduta Científica , Argentina , Políticas
SELEÇÃO DE REFERÊNCIAS
DETALHE DA PESQUISA
...